Daniel Alves Da Silva, més conegut com Dani Alves, va néixer en una família humil el 6 de maig de 1983 a Juazeiro, ciutat de l'estat brasiler de Bahía, Brasil.
Els seus quatre germans recorden que ja amb sis anyets no parava de guixar amb el seu nom totes les parets de la casa i els quaderns de l'escola: es justificava dient que practicava la seva signatura per a quan fos famós.
El seu pare, Domingos Alves Da Silva, agricultor d'ofici, comenta d'en Dani que, ja de ben menut, era diferent de la resta de nens.
Ja des de molt petit, en Dani s'aixecava amb el seu pare a les quatre de la matinada per poder començar a treballar a les cinc al camp de Salitre, població situada a 30 km de Juazeiro.
Ajudava el seu pare tots els dies sense descans treballant la terra, amb una climatologia extrema de 6 mesos de pluja i 6 mesos de sequera. Amb aquestes condicions, els resultats de les collites mai estaven assegurats, un any donaven diners, el següent no, i així successivament.
En Dani ajudava en tot el que podia: fent d'agricultor, de comerciant, i fins i tot de cambrer. Tot i així, l'atleta treia temps per a la seva passió més gran: jugar al futbol amb els seus amics als camps de sorra de la zona per aconseguir algun dia el seu gran somni, arribar a ser futbolista. Era conscient, però, que no seria gens fàcil.
Tampoc li resultava senzill desplaçar-se a les instal·lacions esportives, ja que aquestes quedaven molt lluny de casa seva, Juazeiro, que es troba a l'interior de Bahía.
La vida d'aquest jove Bahiano no va resultar fàcil i, encara que ell assegura que era feliç, cal no oblidar que es llevava molt d'hora per ajudar el seu pare, dormia en un llit de ciment i havia de d’aguantar temperatures de fins a 40ºC mentre treballava al camp.
A la terra seca del sector Bahiano, el senyor Domingos Alves se les arreglava, amb l'ajuda dels seus fills, per plantar i recollir melons i cebes, que més tard venia per tirar la família endavant.
El pare del Dani, també molt aficionat al futbol, va emprendre la difícil tasca de treure temps per organitzar el seu propi equip de futbol, el Palmeiras de Salitre. Dani, amb tan sols 10 anys, jugava d’extrem o mitja punta amb companys de més edat.
La veritat és que com a extrem no va marcar gaires gols i, amb el pas del temps, va anar enrederint la posició fins a situar-se com a lateral dret, demarcació que conserva avui en dia. Si mirem els seus inicis, no costa entendre el seu marcat caràcter ofensiu.
El responsable d'aquesta decisió fou un entrenador conegut com Caboclinho i, si jutgem els resultats, sembla que no es va equivocar. Ningú hauria dit en aquella època que, en un futur, en Dani arribaria a ser el millor lateral dret del món.
Quan tenia 13 anys, Alves se'n va anar a Juazeiro amb els seus germans, on van instal·lar-se a una casa de lloguer. En Dani de vegades faltava a las classes per poder anar a entrenar dia i nit a les categories inferiors de l'equip.
L'entrenador del Palmeiras de Salitre era José Carlos Queiroz, que va rebre una oferta per entrenar al Bahía. Es volia endur amb ell a Lucas, el jugador referent d'aquell equip. Però el club, per deixar-lo marxar, va posar com a condició que s'endugués també en Dani Alves.
Als 15 anys, en Dani vivia ja a Bahía i jugava a l'equip Juniors (l'equip B del Bahía). Va viure moltes experiències, algunes de bones i algunes de dolentes, però les adversitats mai van impedir-li persistir en la búsqueda del seu somni.
A en Dani, la desitjada arribada als professionals li va caure del cel quan s'estava preparant per realitzar un viatge amb els Juniors per disputar la Copa Nordeste, a Recife. L'encarregat de donar-li la noticia va ser el coordinador de l'equip, que li va dir que s’havia de presentar davant de l'Evaristo Macedo (ex-jugador del Barça i del Madrid, i entrenador en aquell moment dels professionals del Bahía) per ser integrat al primer equip. La resposta de Dani fou d'incredulitat absoluta: pensava realment que era una broma, i va continuar amb la preparació de la maleta per a realitzar el viatge. No es va creure la notícia fins que un emissari del club li va confirmar.
A mesura que anava arribant a la convocatòria, en Dani no podia deixar de pensar si seria suplent o si, pel contrari, hauria arribat el moment de debutar amb el primer equip. L'Evaristo va desvetllar els seus dubtes en el moment que li va comunicar que sortiria de titular.
El seu debut com a professional va ser contra el Paraná, ja en la recta final del campionat Brasiler del 2001. El Bahía va guanyar 3-0, i el transcurs del partit va ser rodó per al Dani. Va fer una assistència de gol i va provocar un penal. El partit que havia fet havia estat de tal magnitud que els aficionats del Bahía li van començar a cantar: ¡Daniel titular! ¡Daniel titular! ¡Daniel titular! ¡Daniel titular!
